PERFECCIÓ, NO GRACIES

perfeccionismoL’altre dia, en una sessió que em vaig tractar amb kinesiologia, em va sortir, l’emoció  “perfeccionista“, ja la paraula en si, em fa que me’n encongeixi, igual que hi han frases que em creen cert rebuig, hi han paraules que també, i aquesta es una de elles.

Estic cansat de sentir a consulta la creença de moltes persones que es pensen que el seu mon gira en torn d’elles, pel fet de que els demés no fan les coses com elles creuen que s’han de fer, i son fets ben simples, com el planxar una camisa o fer una truita de patates. Sigue leyendo

Anuncios

BRINDEM AMB CAVA, QUE ES NADAL!

crisis 2014Els que em coneixeu, que sou molts, sabeu que no acostumo mai a parlar de política o d’esports (futbol sobre tot), no per que sigui o no políticament correcte, si no, perquè realment, m’importa molt poc.

Intento valorar positivament que uns senyors ( joves o molt joves) amb unes qualitats innates per l’esport, s’emportin un munt de diners pel fet de poder fer que un altre gran quantitat de gent (de totes les edats)  cridin, s’omplin la boca i treguin tot allò que son incapaços de fer o dir en un altre context i per aquest fet es belluguin una quantitat desorbitant de diners que una minoria s’embutxaca. Però vaja!, cadascú es lliure de fer o dir, i si ja els hi va be, i no emprenyen als demès, no hi ha cap problema. Sigue leyendo

La Quiropràctica redueix les despeses laborals.

La majoria dels estudis realitzats per les grans companyies d’assegurances que volen reduir costos sanitaris, coincideixen en que la Quiropràxia disminueix el temps de baixa laboral a la meitat (comparat amb els tractaments convencionals), evitant en molts casos, costos addicionals, com hospitalització o medicació, fins i tot la cirurgia. El Ministeri de Sanitat del Canadà, va encarregar uns estudis per medir l’eficàcia i rendibilitat del tractament quiropràctic. Es va concloure l’estudi: “si el número de pacients fent us dels serveis quiropràctics es doblés del 10 al 20 per cent, el Sistema Sanitari d’Ontario (Canadà) s’estalviaria directament 348 milions de dòlars cada any”.
Altres estudis demostren que els tractaments quiropràctics redueixen les despeses per incapacitat i absentisme laboral, els seus efectes son més duradors i les possibilitats de recaigudes son menors. Dades que, per les empreses catalanes es presenten com molt rendibles.
En el nostre país, les “teràpies alternatives” son aquelles tècniques que s’ofereixen a la gent per trobar el benestar de la seva salut i que no son impartides en ambulatoris, hospitals o centres de la seguretat social.
Dins d’aquestes “teràpies” hi han moltes tècniques per ajudar a les persones que pateixen una malaltia. Per norma general, no son agressives i sota el control d’un bon terapeuta es poden aconseguir millores molt importants en la qualitat de vida, una d’aquestes tècniques, sens dubte importantíssima es la quiropràctica. Si tenim una columna sanejada, amb mobilitat, descontracturada, sense fixacions, a través d’ella fluiran tots els nervis que van de tots els òrgans del nostre cos cap a la medul·la, i aquesta, al seu torn, cap al cervell.
Les tres funcions principals de la Quiropràctica són :
– Alleujament dels problemes d’esquena i articulacions (mals de coll, espatlles, malucs, genolls, cames, ciàtiques, lumbàlgies, torticolis, vertígens…)
– Prevenció : una columna vertebral defectuosa afecta al sistema nerviós, encara que hi hagi absència de dolor, pot produïr problemes vertebrals a llarg plaç. Prevenir aquests problemes mitjançant els ajustos quiropràctics ajudarà a recuperar l’òptim funcionament del sistema nerviós.
– Benestar : la Quiropràctica és una filosofia de tractament a llarg plaç per a aconseguir una qualitat de vida. L’atenció, tractament i controls quiropràctics periòdics permetran augmentar la vitalitat i frenar el deteriorament físic.

Una forta abraçada.

MENTS RIGIDES

Diu l’escriptor i psicòleg Walter Riso que una persona de ment rígida te mols mes números de caure malalt que no pas un altre amb la ment flexible. Malauradament, sembla ser que les creences que tenim diuen que una persona educada i formal, ha de ser assenyat, seriós, i sobretot respectuós, inclòs ens xoca que sigui alegre, inquiet, divertit.
Per les persones inflexibles, massa sinceritat es un fet de mal gust, perquè la gent franca, fa i diu el que no es vol fer ni sentir.
Que impedeix a la gent ser espontània? entre d’altres, por al ridícul, necessitat d’aprovació,… Vaig tenir un pacient que el seu pensament era: “les persones intel·ligents no fan el ridícul”, evidentment aquesta idea es un fre mental que impedeix ser espontani i expressar els sentiments amb tranquil·litat.
Sense el pensament divertit i lúdic, viuríem atrapats en el fatalisme, el pensament lúdic es una virtut alegre que et permet:
– No agafar-te tant seriosament a tu mateix.
– Viure mes, potenciar la salut i millorar la qualitat de vida
– No caure en la amargura i monotonia
– Fomentar els processos creatius.
– Disminuir els “hauria” i qualsevol altre paraula que fos obligació i que impedeix viure alegrament.
– Ser mes optimista
– Vencer al perfeccionisme i superar la por a equivocar-te
– Fer de l’humor un estil de viure mes lliure i satisfactori.
Les ments rigides veuen en la “normativitat” (normes, regles, costums…) una font de seguretat i orgull: “mantindrem ferm i no torçar el rumb passi el que passi”.
Ser coherent es una cosa i tossut un altre.

Una abraçada

TERÀPIES DESESPERANTS

Es increïble veure com, malgrat el cos humà es una màquina quasi perfecte, ens poden afectar un munt de influències externes. Parlo amb coneixement de causa, per totes les visites que tenim a consulta, quan dic que qualsevol malaltia que patim pot ser produïda per un orígen totalment diferent del que en principi crèiem que és el detonant.
No m’agrada gens el mot de “teràpies alternatives” que del nostre ofici ens volen anomenar, es com si fóssim uns terapeutes sense catalogar que escollim aquesta professió que està plena de xarlatans, vividors o que volem estafar a les persones pel fet de voler ajudar amb tots els mitjans i estudis que tenim al nostre abast. Cert és que, com a tot arreu, hi ha persones que es volen aprofitar, però, no és cert que les persones que treballen a hospitals o centres sanitaris ho fan per diners?, o, pel fet de treballar a la seguretat social et cuidaran millor i t’ajudaran a trobar la salut mes eficaçment?
No, ni una cosa ni l’altre. La medecina d’aqui està molt bé i és prou bona com per donar un alleujament a malalties, però sobre tot per alleugerir el dolor de la persona, que en un principi és el que busca, i ho tinc comprovat, i a l’hora ho trobo bé; si tens un mal de cap, pren una “aspirina” o un “gelocatil” i no t’amoïnis més, però si has de anar tirant de fàrmacs durant mesos (sigui el que sigui), potser seria bo que paréssim a reflexionar quina és la causa i mirar de trobar una solució, que moltes vegades, com he dit al principi, la situem en un lloc totalment diferent on ens fa mal.
I aquí es on vull entrar, perquè, generalment, quan una persona ve a veure’ns, desprès de l’historial d’entrada ens adonem que porta molt temps amb aquell mal, que desprès de fer-se un munt de probes, cues, visites, i prendre fàrmacs, no han trobat millora a la seva malaltia que es va fent cada vegada més gran, perquè es centren en el punt de dolor i realment l’origen es un altre; això costa molt d’entendre i més en una societat acostumada a la solució ràpida i fàcil, -que ens ho donin tot fet-, i això no es així, per tant, potser en lloc de “teràpies alternatives”, s’hauria de dir “teràpies desesperants”.
 Una forta abraçada.